diumenge, 19 de juny del 2011

LLEGIR I ESCRIURE



Amb NO EM DIC LAURA, QUADERN D’ARAM i SANDALIES D’ESCUMA de MARIA ÀNGELS ANGLADA he anat molt lluny en l’espai i en el temps. He descobert una autora que no coneixia. He aprofundit en la poesia d’alguns poetes de casa nostra que, si bé ja coneixia, encara n’ignorava molt. He descobert al poeta armeni Daniel Varujan.

Com cada curs, les classes han estat molt amenes. La mestra, com sempre, excel·lent. Les companyes i companys molt amables. Les activitats molt interessants.

Llegint i escrivint, hem entrat en el nostre propi món interior que, en fer-se públic, ens ha enriquit a tots.

Gràcies a tothom. Que tingueu un bon estiu.

dimecres, 8 de juny del 2011

PREGÀRIA



Mare de Déu de la Gleva
que amb amor mireu la plana,
feu que la vostra mirada amorosa
arribi molt més enllà de la plana.

diumenge, 5 de juny del 2011

HEURA











Persistent símbol
d'uns temps que se'ns escapa.
Al cel enlaires
els records que guarden
les teves verdes fulles.








Fotografia: Jossie

divendres, 27 de maig del 2011

LA XARXA

Aigüestortes


Vet aquí que, en la meva curta estada per la Vall de Boí, a la revista El Portarró, que edita El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, he llegit una entrevista a un cartògraf de la zona, nat l’any 1927, que entre altres moltes coses que explica, recorda que el seu padrí, li parlava d’ un capellà que pujava sovint a la vall perquè li agradaven molt les muntanyes. Ell creu que es referia a Mossèn Cinto Verdaguer.

Inconscientment aquesta entrevista m’ha recordar la frase que sovint diu la Dolors, “treballar en xarxa”.

Després de seguir la trajectòria literària i humana de la Maria Àngels Anglada. I en aquest anar i venir de la Maria Àngels a Mossèn Cinto, m’adono que la Maria Àngels i Mossèn Cinto són dos personatges enxarxats. Molt més enllà dels aspectes conceptuals literaris, ho són pels sentiments que expressen, per les situacions que defensen i per l'admiració i gratitud que manifesten per la mare Terra.




dilluns, 25 d’abril del 2011

dimarts, 12 d’abril del 2011

EPÌLEG



En començar la lectura de SANDÀLIES D'ESCUMA de MARIA ÀNGELS ANGLADA, pensava que unes sandàlies tan fràgils no em podien portar pas massa lluny. Al final de la lectura m'adono que, gràcies a l'argument de l'obra, m'han conduït més lluny del que esperava, i, sobretot, m'han permès gaudir d'unes descripcions poètiques encisadores.


Els darrers dies,
infància i vellesa
tanquen el cercle.

dimecres, 30 de març del 2011

BIBLIOTECA ESCOLAR






En aquella visita ens havien amagat la biblioteca deliberadament. Jo discretament hi vaig entrar sense que la guia se’n adonés. La desolació que presentava la biblioteca de la meva infància era inenarrable. La pols ho cobria tot, llibres apilats per tots els recons, taules arraconades, cadires apilades. En cert sentit, però, jo em retrobava asseguda en el meu lloc preferit. Una taula enfront d’un finestral que donava a un pati interior, que les clívies l’omplien de verdor tot l’any i de color a la primavera. Els meus oïdes escoltaven la veu suau i càlida de la Francesca aconsellant-me el millor llibre per llegir. Sentia el ressò de les lectures col•lectives que la Francesca organitzava un dia a la setmana per a totes les noies i nois interessats. Em veia omplint la fitxa, en acabar una lectura, on deixava la meva opinió.
De sobte, es va presentar la guia un xic disgustada per la meva transgressió, jo li vaig preguntar el perquè d’aquella desolació. Una breu resposta m’ho va aclarir: les limitacions econòmics no permetien mantenir oberta la biblioteca escolar.