En aquella visita ens havien amagat la biblioteca deliberadament. Jo discretament hi vaig entrar sense que la guia se’n adonés. La desolació que presentava la biblioteca de la meva infància era inenarrable. La pols ho cobria tot, llibres apilats per tots els recons, taules arraconades, cadires apilades. En cert sentit, però, jo em retrobava asseguda en el meu lloc preferit. Una taula enfront d’un finestral que donava a un pati interior, que les clívies l’omplien de verdor tot l’any i de color a la primavera. Els meus oïdes escoltaven la veu suau i càlida de la Francesca aconsellant-me el millor llibre per llegir. Sentia el ressò de les lectures col•lectives que la Francesca organitzava un dia a la setmana per a totes les noies i nois interessats. Em veia omplint la fitxa, en acabar una lectura, on deixava la meva opinió.
De sobte, es va presentar la guia un xic disgustada per la meva transgressió, jo li vaig preguntar el perquè d’aquella desolació. Una breu resposta m’ho va aclarir: les limitacions econòmics no permetien mantenir oberta la biblioteca escolar.
