ENCURIOSIDA ENTRO AL MÓN DE MARIA ÀNGELS ANGLADA
(Vic 1930-Figueres 1999)
Autora que no coneixia.
RECORDS D'INFÀNCIA
Els records d'infància del primer capítol de (NO EM DIC LAURA) em recorden fets semblants viscuts quan jo era petita.
Plaça del Comerç
Sant Andreu
Quan es celebren aniversaris de fets social i polítics ocorreguts en anys de la meva infantesa i adolescència, a la ment m’afloren records nuvolosos, dels quals no en tinc consciència exacte.
La veu interior em diu: sí això tu ho has viscut com pot ser que ho hagis oblidat?
No me’n he oblidat, és que van passar pel meu costat sense adornar-me’n.
En nombroses ocasions he responsabilitzat a les persones grans que m’envoltaven per no haver-me ajudat a valorar esdeveniments que, al llarg del temps van ser tant importants, per sortir de la foscor la postguerra.
Aleshores, la lluita per sobreviure omplia la ment i l’esperit dels que tenien cura de nosaltres.
Malgrat tot, un fet ha quedat gravat a la meva memòria i mai l’he oblidat.
Després de la guerra, al meu carrer ningú tenia ràdio, però de manera misteriosa, sovint corrien noticies en veu baixa d’algun oient nocturn. Així va ser com ens va arribar a la canalla del meu carrer la noticia de la fi de la Segona Guerra Mundial. Tot seguit vam començar a córrer pel barri, trucant per totes les portes escampant la notícia.
Aquelles corredisses pel barri han quedat registrades en la meva ment com una de les vivències més importants de la meva infància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada