Tempesta d'estiu sobre Irati
Fotografia D. Cerdanya
Aquell amor platònic va néixer amb un gran desassossec. Un diumenge en sortir de missa, com que combregàvem en dejú, per fer-me passar la gana vaig entrar al forn de davant de l’església a comprar-me un llonguet. El dependent que em va atendre va pertorbar el meu món interior, no me’l podia treure del cap. Des d’aquell dia quan la mare m’envia a buscar el pa, malgrat saber el sermó que m’esperava quan tornaria a casa, anava corren com una daina a aquell forn llunyà, per poder-lo veure. Mai ens vam dir més que aquestes paraules:
- Què vols?
- Una barra de mig.
Aquest desfici es va esvair com s’esvaeix una tempesta d’estiu. I, encara que vaig seguir molts temps ignorant els canvis propis de l’adolescència, quelcom dins meu havia canviat.
Dolors; ja em va arribar mitjançant la Corry la gran conversa que mantenies amb el teu amor platònic: una barra de mig.
ResponEliminaAra ho llegeixo i estic totalment d'acord amb ella que la teva explicació ens retrata una mica a totes en el "primer" descobriment.
MIS PENSAMIENTOS. MERCÉ CARDONA.
ResponEliminaDice, bonito recuerdo de la adolecencia, ¡cuantas ilusiones tontas nos hacíamos! ahora al recordarlos nos hacen reir, pero en aquellos tiempos nos hacian padecer....
Bonita foto..Besosssssssssssssss