BOSCOS ABANDONATS

Camí al Tagamanet
fotografia: D.Cerdanya


Sovint els records poden ser enganyosos i portar-nos per camins equivocats, perquè mentalment els adornem d’acord amb l’estat d’ànim del moment que els vam viure.

Aquesta reflexió ve a tomb del que em va passar un dia que deixant-me portar pel crit interior dels records, em vaig endinsar per un corriol pel mig del bosc. Després de caminar uns vints minuts ja em vaig adonar que records i realitat no eren pas la mateixa cosa. Les aigües havien convertit el corriol en una torrentera. Les ventades havien abatut pins, roures i alzines que em barraven els pas. A mida que avançava els arços els aranyoners, els esverces i les argelagues s’havien fet els amos del camí, obligant-me a lluitar amb les seves punxes, i, com si jo no fos la Dolors amiga de la natura,la noia que li agradava passejar pels boscos, em vaig espantar perquè no podia lluitar contra tanta malesa. Les esgarrinxades van tardar dies en curar-se, però la pena interior encara no s’ha m’ha curat.

Com pot ser que el bosc, un element natural que en el passat va ser un gran aliat dels homes, avui estigui tan abandonat!