dimarts, 12 d’abril del 2011

EPÌLEG



En començar la lectura de SANDÀLIES D'ESCUMA de MARIA ÀNGELS ANGLADA, pensava que unes sandàlies tan fràgils no em podien portar pas massa lluny. Al final de la lectura m'adono que, gràcies a l'argument de l'obra, m'han conduït més lluny del que esperava, i, sobretot, m'han permès gaudir d'unes descripcions poètiques encisadores.


Els darrers dies,
infància i vellesa
tanquen el cercle.

3 comentaris:

  1. Com sempre no pot ser més adient el teu comentari, jo estic d'acord amb tu, Roser

    ResponElimina
  2. MIS PENSAMIENTOS. MERCÉ CARDONA

    Diu. Me siento admirada de tu escrito, no he leido nada, pero procurare encontrarlo,para disfrutar de el.

    Gracias por tu paso por mi casa. Besosssssssssssssssssss

    ResponElimina
  3. Molt bonic, Dolors, com sempre tan encertada

    ResponElimina