TRENCAMENT

fotografia: D.Cerdanya





Al temps que els crisantems començaven a florir, la tardor que vaig complir deu anys, vaig anar-me`n d’aquella casa. Sense ser massa conscient de les causes adverses que me’n allunyaven, el meu esguard sol acariciava tot allò que durant uns anys m’havia fet feliç. Deia adéu als plàtans que ombrejaven l’era on passaven llargues estones al temps de la calor. Al jardí que, a peu de porta, cuidaven la meva germana i jo amb devoció. Al bosc on a finals d’hivern els violers estenien la seva catifa de color. I, el més dolorós: dir adéu aquell companys de jocs, el Valent, el gos manyac de pèl negre i sedós, que mai més tornaria a veure.